1/11/11

La teva mort


No quiero ni busco consuelo. Nunca lo he hecho. Nunca lo haré. Sólo queda esperar recreándote con cada luz de la mañana, con cada sueño, con cada hecho hermoso, con cada recuerdo, con cada imagen tuya, con cada arrebato de rabia y dolor, con el infinito bien que me diste, perseverando en traerte a mí cada día para que nunca te vayas del todo.


No m'ha envellit la teva mort. A voltes
se m'estintola als muscles, m'afeixuga,
però no m'envelleix.
Paro les mans
per recollir com sempre l'or d'aquest
silenci de la tarda.
Tu feineges
en algun lloc de casa. Després véns
i t'asseus davant meu i a vegades em mires
profundament als ulls.
No hi ha buidors
en la teva mirada, ni misteris
de més enllà en el teu restar tranquil.la
davant meu esperant, esperant sempre.


Miquel Martí i Pol


0 comentarios :